Valls Viu

LA PLATAFORMA VALLS VIU INTERPOSA CONTENCIÓS ADMINISTRATIU CONTRA EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DEL CAMP I DEMANA

2010-03-09T22:49:00.000+01:00

LA PVV TAMBÉ COORDINA 7 CONTENCIOSOS ADMINISTRATIUS DE PARTICULARS

L’ARE DE RUANES I EL REC DE LA CAVALLERIA HIPOTECA EL FUTUR DE VALLS

La PVV segueix denunciant que el govern municipal te totalment desinformada la població i els afectats de l’ARE. Cap instància de l’Ajuntament ha estat capaç de donar notícies i informació clara sobre l’afectació del projecte en els propietaris. La PVV demana la suspensió i retirada de l’ARE de Valls, per un cantó, per la indefensió de la ciutadania i propietaris davant del que considera abusos de l’autoritat, i per l’altre, perquè el projecte estableix un model de ciutat disgregador, en contra del consens social i polític a favor d’una ciutat compacta i que els mateixos socis de govern diuen defensar, en una clara contradicció.

Al contrari del que diu el govern municipal, ens oposem a l’ARE de Ruanes i el Rec de la Cavalleria perquè:

-No és veritat que ens falti sòl. Valls ja disposa de sòl planificat per desenvolupar. De fet, sense tenir en compte aquesta ARE, la ciutat podria aprovar la construcció de 4.589 habitatges, entre l’edificabilitat dels sectors urbanitzables i la substitució d’alguns edificis vells. Tenim habitatge protegit planificat a diferents zones estratègiques de Valls (Barri Antic, Hort del Carme, etc.).

-Denunciem que es presenti aquesta ARE com la solució als problemes d'accessos i mobilitat que té la ciutat de Valls. El pont que ha de donar sortida al barri del Vilar no pot estar condicionat al desenvolupament d'aquesta ARE: és una infraestructura necessària i urgent per a la ciutat, i com a tal s'ha de realitzar independentment de si s'urbanitza Ruanes o no.

-Considerem que Valls no pot continuar perdent zones d’alt valor agrícola, paisatgístic, ecològic i patrimonial com Ruanes o el Rec de la Cavalleria.

-No volem que el Barri Antic segueixi convertint-se en un gueto. És el moment de posar tots els esforços a revitalitzar-lo i a no deixar-lo en un segon terme. La prioritat és el Barri Antic, i no Ruanes! El Barri Antic ha de tornar a tenir la centralitat comercial, social i geogràfica que mai no hauria hagut de perdre.

- Posem en dubte que Valls pugui assumir el manteniment de 34 noves hectàrees, gran part d'elles en forma de parc. Els veritables pulmons verds de la ciutat, que són els torrents, estan patint l'oblit i el desinterès de les administracions, de la mateixa manera que el Parc de Mas Miquel o el Parc Barrau.

EL FRACÀS DE LA POLÍTICA DE L’HABITATGE I EL DECRET DE LES ARES DEL GOVERN DE LA GENERALITAT

El tret de sortida de les àrees residencials estratègiques (ARE), es va donar amb l’aprovació del Decret Llei 1/2007 del dia 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística. Es va justificar la disposició, com una forma de col·locar en el mercat terrenys urbanitzats, de manera urgent, aptes per la construcció inicialment de 90.000 habitatges, després no tants, a causa de la retirada d’algunes ARE, la meitat d’aquests habitatges de protecció oficial en les diferents modalitats, a un preu de venda inferior al preu del mercat de l’any 2007. El Decret i el Pacte Nacional per a l’habitatge es varen intentar legitimar com una solució al dèficit d’habitatge protegit que té Catalunya. Però les ARE no s’han acompanyat de polítiques reals per garantir l’accés a l’habitatge i els actuals criteris d’accés a la protecció oficial, exclouen els sectors més populars de la nostra societat, actualment, en alguns casos, el preu de l’habitatge protegit supera el preu de mercat.

La justificació real de tot plegat era en primer lloc posar en el mercat tots els terrenys que durant alguns anys anteriors Incasol havia comprat arreu del Principat; a Valls a l’ARE de Ruanes més del 30% dels terrenys són propietat d’Incasol. Per altra part, el Decret de mesures urgents va escenificar, després del Pacte Nacional per a l’habitatge, el darrer acte de la claudicació del govern de la Generalitat davant els interessos dels promotors i constructors, just en uns moments previs a l’entrada de la crisi econòmica. La construcció d’habitatges de protecció oficial era l’excusa, però la veritable finalitat encoberta no era altra que la creació de sòl residencial, de forma ràpida, a un preu molt inferior al preu del mercat, en benefici dels promotors, constructors i altres.

La jugada ha estat un fracàs, la gran crisi econòmica ha situat les coses en el seu lloc real, la bombolla ha rebentat i el capital ha deixat d’apostar per la construcció d’habitatges i sense els promotors privats, o bé el finançament extern, les ARE no poden tirar endavant. En els moments actuals, Incasol no té capacitat econòmica per enfrontar-ho i els Ajuntaments que s’hi varen mostrar a favor, tenen un parc d’habitatges construïts molt gran, sense vendre ni ocupar, alguns d’aquests municipis, amb uns centres històrics tan degradats i abandonats que les ARE els fan més nosa que servei; la situació de Valls i el Barri Antic és un exemple de tot plegat.

Una de les conseqüències més greus del Decret de les Ares, és la vulneració de l’autonomia municipal, ja que no es garanteix el dret de l’ens local a intervenir en el procés d’ordenació del propi municipi. Anul·lar l’autonomia en la planificació i ordenació, és eliminar els processos de participació ciutadana obligatoris en el planejament general dels municipis. La llei reguladora de les bases de Règim Local i la Llei d’Urbanisme, atribueixen a l’autonomia municipal, l’ordenació urbana, la gestió, l’execució i la disciplina urbanística, en conseqüència, alguns dels preceptes del Decret 1/2007, podrien ser inconstitucionals. En el cas de Valls, l’ARE de Ruanes es vol desenvolupar en terrenys fins avui no urbanitzables, en finques rústiques, prescindint del Pla General vigent, ja que les ARE permeten crear barris inexistents en el planejament municipal, redueixen al màxim tots els tràmits, terminis, controls i normativa exigits per poder urbanitzar. L’ARE de Ruanes amb una superfície de 34 hectàrees de sòl no urbanitzable, podria esdevenir un nou barri, apte per a la construcció de més de 1.600 habitatges.

EL CONVENI I EL MUSEU CASTELLER

En el Decret 1/2007 els percentatges de cessió arriben fins al 15% de l’aprofitament mig de superfície edificable, la Llei d’Urbanisme incorpora la cessió obligatòria al Patrimoni municipal del sòl i habitatge per a la construcció d’habitatges protegits. En el cas de les ARE es pot vulnerar la llei i costejar la construcció d’una part dels equipaments previstos, però el cas de Valls és encara més pervers, ja que el conveni signat entre l’Incasol i l’Ajuntament estableix un intercanvi de “cromos” rocambolesc.

En el conveni, el 15% de l’aprofitament mig es destinarà: al finançament de les obligacions de l’Ajuntament relatives a la construcció del Museu Casteller, un 25% del seu cost, al finançament del possible dèficit de l’actuació dels carrer dels Espardenyers (ARI 4 del PMU) distribuïts un 50% Incasol i 50% Ajuntament, finançament de la construcció de l’edifici plurifuncional i altres finançaments, com per exemple el pont de darrera la Cooperativa per donar sortida a l’actuació urbanística de l’Hort del Carme. El Museu Casteller té un cost estimat inicialment de 10 milions d’euros, amb el conveni Incasol ha de finançar un 75% (50% més el 25% de l’Ajuntament), això són molts diners en la situació actual, sense cap perspectiva immediata per urbanitzar Ruanes i recuperar la inversió. Al cost del Museu Casteller s’hi ha d’afegir tota la urbanització necessària per garantir l’accessibilitat i el seu correcte funcionament.

La Plataforma Valls Viu es reafirma en el que ja dèiem en el manifest constituent, no entenem perquè es va canviar la ubicació del Museu Casteller si ja estava decidida, i més si aquest canvi implica urbanitzar la zona del rec de la Cavalleria. La postura del govern municipal ha pretès reduir la controvèrsia de l’ARE, a Museu Casteller sí, Museu Casteller no, amb una gran dosi d’hipocresia i xantatge emocional. Aquesta és la trampa que el govern ha maquinat, però el veritable debat no és aquest, la discussió és de continguts urbanístics, socials i econòmics, que poden alterar greument el futur i la convivència del nostre poble.

Per tot plegat, la Plataforma Valls Viu, després de presentar al·legacions al Pla Director de les ARE del Camp de Tarragona, interposar posteriorment recurs potestatiu de reposició, arribem a la via del contenciós administratiu i sol·licitem la seva suspensió.

Vall, 9 de març de 2010

COL·LECTIUS I ENTITATS DEL CAMP INTERPOSEN UN CONTENCIÓS ADMINISTRATIU AL PLA DIRECTOR DE LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DEL CAMP DE TARRAGONA

2010-03-09T22:46:00.002+01:00

Les CUP de Reus, Tarragona, Valls i el Vendrell, l'entitat la Canonja 3, Unió de Pagesos, l'Associació de Veïns de Sant Salvador i Sant Ramon, Gent del Poble de Montblanc, el Col·lectiu Independentista del Priorat i altres col·lectius i entitats del Camp després de presentar al·legacions i presentar un recurs potestatiu de reposició arriben al contenciós administratiu amb el propòsit d'aturar els desenvolupaments urbanístics de les AREs del Camp de Tarragona.

Tarragona, 4 de març de 2010 – Diversos col·lectius del Camp de Tarragona treballen conjuntament per aturar les AREs del Camp de Tarragona.

CONTEXTUALITZACIÓ I CRÍTICA GENÈRICA

Dos any i quatre mesos després de l’aprovació del Decret 1/2007 de 16 d’octubre de 2007, de mesures urgents en matèria urbanística, i després de denunciar públicament en diverses ocasions, presentant al·legacions i un recurs d'alçada, arribem a la via del contenciós administratiu.

Les ARE varen escenificar la claudicació del govern de la Generalitat davant els interessos dels promotors i constructors, just en uns moments abans de l’entrada en la gran crisi econòmica que patim, una crisi d’abast mundial i de tot el sistema productiu. La construcció d’habitatges de protecció oficial era l’excusa, però la finalitat encoberta no era altre que la creació de sòl residencial, de forma ràpida, a un preu molt inferior al preu de mercat, en benefici dels promotors, dels constructors i dels polítics corruptes, una operació per legalitzar tots els possibles casos “Pretòria” existents. La gran crisi ha situat les coses en el seu lloc, el capital ha deixat d’apostar per la construcció i la fórmula de les ARE sense els promotors privats, no pot tirar endavant.

Del Decret de mesures urgents en matèria urbanística en podem dir moltes coses, ja s'ha denunciat que no donava resposta, en el moment en que va sorgir i encara menys ara, al problema d’accés d’habitatge, sinó que era una mesura per satisfer les necessitats del capital promotor i constructor i posar al mercat tots els terrenys que durant dècades Incasol havia anat comprant arreu del Principat. Sembla que no els hi està sortint massa bé ja que Incasol en aquests moment no té capacitat econòmica per afrontar-ho i els Ajuntaments que s'hi van mostrar d'acord, tenen un parc d'habitatges construïts i sense vendre tant gran que l'ARE els hi fa més nosa que servei.

El Govern d’Entesa ha intentat vendre aquestes mesures urgents i el Pacte Nacional per l’Habitatge com una solució al dèficit d’habitatge protegit que té Catalunya, de fet no es cansen de repetir que el 50% de les vivendes que es construiran gaudiran d’algun tipus de cobertura pública. S’obliden, però, de reconèixer que les ARE no van acompanyades de polítiques reals per garantir l’accés a l’habitatge, els actuals criteris d’accés a la protecció oficial exclouen els sectors més populars de la nostra societat. Les esperades mesures urgents en matèria d’habitatge han oblidat deliberadament les polítiques de foment del lloguer, la rehabilitació o la recuperació dels pisos buits. La crisi immobiliària actual és una crisi d’excés d’oferta, per tant, al Principat i als Països Catalans hi sobren pisos! A molt pocs llocs es pot assegurar que facin falta habitatges.

Les conseqüències més importants del Decret de les ARE, però, tenen a veure amb la vulneració i retallada dels drets dels i les ciutadanes i la invasió de l’autonomia municipal. Per un cantó, elimina els processos de participació ciutadana obligatoris fins ara en les qüestions de planejament general dels municipis. Per altra banda, es vulnera l’autonomia municipal garantida fins ara en matèria d’ordenació urbanística i anul·la l’autonomia municipal quant a la tasca planificadora i d’ordenació del territori. Les ARE es poden desenvolupar en terrenys considerats no urbanitzables fins al moment, prescindint dels Plans Generals d’Ordenació Urbana vigents; les ARE permeten crear barris inexistents en el planejament municipal, redueixen al màxim tots els tràmits, terminis, controls i normativa exigits per poder urbanitzar.

Les ARE també són l’exemple més evident del model de creixement indefinit que segueix defensant el Govern d’Entesa a Catalunya. Un model oposat als principis de sostenibilitat i preservació del territori. Les ARE impliquen un creixement, en nombre d’habitatges i de població, totalment inassumible i insostenible pel país i per la majoria de municipis afectats. Les ARE agreugen la realitat dels “barris dormitori” aïllats, i son, doncs, una política de desnaturalització municipal i social.

Des d’aquest plantejament considerem que alguns dels preceptes del Decret 1/2007 podrien ser inconstitucionals, i que suposa la més gran vulneració de l’autonomia municipal des de la restauració dels Ajuntaments. Per tot plegat, s'interposa el Contenciós Administratiu al Pla Director Urbanístic (PDU) del Camp de Tarragona.

PDU DEL CAMP DE TARRAGONA

Les àrees residencials estan regulades pels Plans directors urbanístic, en el nostre cas, el Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques del Camp de Tarragona, que inclou: ARE La Barquera, de Calafell; ARE Sant Gregori, de Falset; ARE Passeig Nord, de Reus; ARE Sector Residencial dels Pallaresos, Tarragona; ARE Eixample Estació, de Perafort, ARE La Canonja, ARE Pou Boronat, de Tarragona; ARE Ruanes, de Valls; ARE El Molí Baix, de Santa Oliva i ARE La Canaleta de Vilaseca. Des de l'aprovació inicial a la final, del Pla Director Urbanístic han caigut dues AREs al Vendrell i una ARE a Montblanc.

Els diversos plans redactat aquest últims anys, des de Barcelona, per definir el futur desenvolupament del Camp de Tarragona ens condemnen a convertir-nos en la segona àrea metropolitana de Catalunya. Els polígons industrials presents i els futurs, les infraestructures ja construïdes i les projectades ens volen portar cap aquest camí. Les AREs del Camp en són una altra peça, una peça que se'ls hi resisteix i que lluitarem perquè no puguin col·locar en el seu puzle de destrucció de territori i de desnaturalització de les relaciona socials. No permetrem que es desenvolupin barris sencers amb l'excusa d'uns equipaments necessaris. No permetrem que amb l'excusa dels habitatges de protecció oficial es construeixin vivendes del tot innecessàries. No permetrem que decideixin per nosaltres, tenim moltes coses per dir. Fins ara no hem callat i arribarem fins a on calgui per aturar les AREs del Camp de Tarragona.

CASOS CONCRETS

(cada col·lectiu fer 4 línies del seu cas concret amb el que cregui que pot destacar) dels que no tenim col·lectiu, de cara dilluns ja posarem nosaltres 4 línies.

ARE La Barquera, de Calafell.

ARE Sant Gregori, de Falset.

ARE Passeig Nord, de Reus.

ARE Sector Residencial dels Pallaresos, Tarragona.

ARE Eixample Estació, de Perafort.

ARE La Canonja.

ARE Pou Boronat, de Tarragona.

ARE Ruanes, de Valls.

ARE El Molí Baix, de Santa Oliva.

ARE La Canaleta de Vilaseca.

Mapa de l'ARE de Valls

2008-10-03T22:54:00.003+02:00

En baixa resolució
En alta resolució

Manifest constituent de la Plataforma Valls Viu

2008-06-18T19:00:00.000+02:00

Valls Viu es constitueix com una plataforma oberta a tota la ciutadania i tots els col·lectius de Valls.

Ens unim per reivindicar una alternativa al model urbanístic disgregador que impulsa l’actual equip de govern de l’Ajuntament de Valls. Volem una ciutat compacta. Per això exigim la Revisió del Pla General ja!

Perquè tenim dret a decidir sobre el creixement.
Perquè necessitem una planificació clara a mitjà i llarg termini.
Perquè cal definir el calendari i les prioritats dels plans urbanístics que es desenvoluparan en el propers anys.

Creiem que aturar la Revisió del Pla General i no permetre la participació ciutadana en el planejament del terme municipal és vulnerar els nostres drets com a vallencs i vallenques.

Ens oposem a l’ARE (àrea residencial estratègica) de Ruanes i el Rec de la Cavalleria perquè:

No és veritat que ens falti sòl. Valls ja disposa de sòl planificat. De fet, sense tenir en compte aquesta ARE, la ciutat ja té aprovada la construcció de 4.589 habitatges.
Tenim habitatge protegit planificat a diferents zones estratègiques de Valls (Barri Antic, Hort del Carme, etc.).

Denunciem que es presenti aquesta ARE com la solució als problemes d'accessos i mobilitat que té la ciutat de Valls. El pont que ha de donar sortida al barri del Vilar no pot estar condicionat al desenvolupament d'aquesta ARE: és una infraestructura necessària i urgent per a la ciutat, i com a tal s'ha de realitzar independentment de si s'urbanitza Ruanes o no.
Considerem que Valls no pot continuar perdent zones d’alt valor agrícola, paisatgístic, ecològic i patrimonial com Ruanes o el Rec de la Cavalleria.

Constatem que estem en una forta frenada del mercat immobiliari. Per tant, la creació de 1.740 habitatges a Ruanes comportarà l’aturada de la resta del planejament estratègic que fa temps que estem esperant (PMU del Barri Antic, PERI de l’Hort del Carme, PERI del Portal Nou, PERI del Prado, etc.).

No volem que el Barri Antic segueixi convertint-se en un gueto. És el moment de posar tots els esforços a revitalitzar-lo i a no deixar-lo en un segon terme. La prioritat és el Barri Antic, i no Ruanes!

El Barri Antic ha de tornar a tenir la centralitat comercial, social i geogràfica que mai no hauria hagut de perdre.

No entenem per què s’ha canviat la ubicació del Museu Casteller si ja estava decidida. I més si aquest canvi implica urbanitzar la zona del Rec de la Cavalleria. El Museu Casteller el volem dins del poble!

Posem en dubte que Valls pugui assumir el manteniment de 34 noves hectàrees, gran part d'elles en forma de parc. Els veritables pulmons verds de la ciutat, que són els torrents, estan patint l'oblit i el desinterès de les administracions, de la mateixa manera que el Parc de Mas Miquel o el Parc Barrau.
Per tot plegat, convidem als ciutadans i ciutadanes i als col·lectius vallencs a adherir-se a aquest manifest. Entre tots, fem VALLS VIU! Adheriu-vos-hi!

Valls, juny de 2008